CONFERÈNCIA PRONUNCIADA PER FRANCESC CANET EL 18 DE MARÇ DE 2011 AL TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES.
“M'exalta el nou i m'enamora el vell” (J.V. Foix)
0.-Introducció
El títol del parlament d'avui és prou explícit del contingut que vull desenvolupar en aquesta meva intervenció. Penso que la Figueres actual és el resultat del seu passat i que nosaltres, ara i aquí, tenim la clau de la ciutat del futur. Us vull parlar, doncs, del model de ciutat al qual aspiro. Un model que no cal anar a cercar molt lluny, sinó que el tenim davant nostre mateix. La forta personalitat de la nostra ciutat ens ha dibuixat un model històric aplicable, naturalment actualitzat, en el nostre present com a previsió de futur. Us vull parlar dels valors i criteris que penso que cal seguir per situar Figueres en un lloc similar al que tingué en l'etapa més brillant de la seva història. Vull parlar-vos de les línies fortes que haurien de dibuixar una nova política: el que anomeno un “projecte integral de ciutat”. Abans, però, entenc que he de fer un balanç de la feina feta des del meu càrrec de vicealcalde, assumit ara fa un any.
1.-Breu balanç de la feina feta
La presentació d'un balanç mínimament detallat de l'actuació feta al capdavant d'un càrrec públic crec que és un deure de tot polític envers la ciutadania. Més encara quan s'ha de fer balanç de la feina realitzada des d'un càrrec nou, el de vicealcalde, ja que implica també valorar la bondat de la decisió que vam prendre quan vam acordar crear aquest càrrec. Penso que crear aquesta nova figura, ja instituïda en d'altres localitats, va ser tot un encert. La intenció va ser des del principi la de prendre de forma conjunta i solidària els principals acords que s'adoptessin com a govern. De cap manera es podia continuar amb el model anterior que possibilitava (i fins i tot estimulava) que cadascun dels grups que integraven el govern municipal tirés pel seu cantó. Aquella situació, com sabeu, va provocar en el govern anterior que uns no sabessin el que feien els altres i que creixés la desconfiança mútua fins al punt d'arribar a la ruptura. Calia que el nou govern, on nosaltres ens vam incorporar ara fa un any, es fonamentés en unes noves bases assentades en la corresponsabilitat de les decisions que calia adoptar. I penso que cal reconèixer que hem assegurat la governabilitat de la ciutat. Una governabilitat que s'havia vist seriosament amenaçada d'ençà de la seriosa crisi patida pel primer govern i que, per la correlació de forces existent, podia convertir Figueres en una ciutat ingovernable.
M'enorgulleix poder dir que el meu equip, amb la col•laboració dels nostres socis de govern, gràcies a aquesta idea de codecisió hem posat les bases d'una cultura de govern conjunt entre diferents forces que s'entenen en un objectiu comú: l'interès ciutadà (que per a nosaltres és el de la majoria de la població).
Naturalment aquest acord comú no nega l'existència dels diferents projectes ciutadans defensats pels diferents partits, que legítimament aspiren a poder aplicar quan tinguin una majoria electoral suficient que els ho permeti fer. Hi ha hagut qüestions en les quals hem hagut de fer sentir la nostra veu pròpia. I som a les portes d'una confrontació electoral en la qual defensarem l'obtenció d'una majoria que ens permeti aplicar el nostre propi projecte de ciutat (en solitari o amb aliances). I tampoc no descartem passar a l'oposició si no trobem prou suport electoral o prou aliats per dur endavant aquest nostre projecte. Si alguna cosa crec que durant aquest mandat hem pogut demostrar és que hem sabut fer d'oposició, però també que hem sabut fer de govern. A tall d'exemple, cal recordar que la butxaca dels ciutadans es va beneficiar de la nostra pressió, des de l'oposició, quan vam obligar el govern a desdir-se de la intenció d'incrementar un 18% l'IBI (Impost sobre els béns immobles) en el pressupost de l'any 2010.
Entenem que tot partit democràtic sigui de la tendència que sigui ha de tenir una cultura de govern i que quan hi ha unes condicions propícies ha d'assumir aquestes responsabilitats. Naturalment que critiquem i que sempre criticarem la gent que vol governar per afany de poder. Ja sabeu que aquest no és el nostre cas. Però també critiquem i criticarem aquells que del fet de no governar en fan un valor polític. Els de l'eterna oposició. Des d'una actitud així, no es poden introduir canvis importants. No es pot corregir gairebé res ni es pot orientar cap on ha d'anar la ciutat. Considero que la nostra experiència de govern (curta però molt fructífera) ha servit sobretot per saber les limitacions objectives existents, però també per conèixer aquelles potencialitats que encara no s'ha desenvolupat prou. Amb aquesta perspectiva, nova per a nosaltres, hem pogut elaborar un projecte de ciutat alhora realista i ambiciós que tot seguit us exposaré
Abans, però deixeu-me fer ni que sigui breument el balanç que us havia anunciat al principi de la meva intervenció.
Parlem d'una experiència, la de govern, que s'inicià tot just fa un any. Ha estat poc temps, però s'ha fet molta feina. I aquesta feina penso que, a grans trets, ha estat prou bona. Una part, però, no ha pogut ser visualitzada pel conjunt de la ciutadania, perquè afecta el funcionament intern de l'Ajuntament. Arran de la nostra entrada al govern vam proposar un nou esquema de funcionament intern per tal d'evitar que les diferents regidories no actuessin per la seva banda sense saber què feien la resta. La seva aplicació ha permès, per primer cop en molts anys, de poder treballar de manera coordinada i de racionalitzar els esforços fets per cadascú. També hem pogut aportar unes noves actituds que han reforçat l'actuació municipal i que es poden sintetitzar en tres conceptes fonamentals: racionalitat, transparència i diàleg.
D'altres aspectes sí que han tingut una gran ressò públic i mediàtic, sobretot perquè han estat aspectes que fins aleshores havien estat desatesos o bé que nosaltres hem obert de nou. Un exemple emblemàtic ha estat la delegació a St. Petersburg, a Florida. Això no va ser, naturalment, cap viatge de turisme. Ha estat la primera pedra del que hauria de ser una política exterior municipal que s'hauria d'activar encara més en el futur. I cal reconèixer especialment la feina feta pel regidor Joan Antoni Bertran, que fou l'impulsor de la iniciativa. Crec que aquesta línia de política exterior municipal s'hauria de reforçar, sobretot en un moment de crisi com el que ens ha tocat viure ara. Les oportunitats de desenvolupament, de col•laboració amb d'altres per tal que en sortim tots beneficiats cal anar a cercar-les on sigui. No ens plouran del cel. Cal que, com a ciutat, ens espavilem perquè és una qüestió que depèn de nosaltres mateixos.
I en aquesta política d'obertura de la ciutat més enllà dels seus límits territorials hi té un paper molt i molt destacat el que s'ha anomenat política transfronterera; és a dir, l'increment de les relacions de tot ordre amb al Catalunya de Nord. Per nosaltres es tracta d'un retrobament entre catalans d'una banda i altra de l'Albera. Un retrobament que ens ha de beneficiar (i molt) a uns i altres. Penseu només que l'àrea que abasten les Comarques gironines i la Catalunya del Nord compta amb un milió de persones. Una xifra que es duplica o triplica a l'estiu. Sabeu el potencial econòmic, comercial, turístic, cultural i humà que això suposa?. En l'eix que configuren les ciutats de Perpinyà, Figueres i Girona, la nostra ciutat podria ser (i és,de fet) el nexe d'unió entre aquelles dues capitals. No cal ni dir la quantitat de beneficis que, si sap jugar bé les seves cartes, Figueres podria obtenir d'aquesta seva posició estratègica clau.
També en aquest front transfronterer hem fet passos decisius que no s'havien fet mai de manera tan decidida. Així, per primer cop vam poder reunir, amb motiu de la celebració de l'onze de setembre passat, alcaldes i càrrecs electes de la Catalunya del Nord per tal de començar a parlar de projectes comuns. Ens hem compromès a col•laborar amb les institucions que van en aquesta mateixa direcció. I com a concreció de tot plegat vam demanar que Figueres acollís algunes de les oficines que han de bastir l'Eurodistricte català transfronterer que ha de sevir d'estímul i d'empara legal a aquest retrobament català de banda i banda de l'Albera
Un altre eix fonamental de la nostra actuació ha estat la pugna per aprofundir la democràcia municipal. Per primera vegada s'ha posat en funcionament un projecte que des de feia anys i panys tothom deia defensar, però que mai no va tenir una traducció jurídica i una aplicació pràctica com ara. Parlo de l'organització de la ciutat en districtes i el nomenament de regidors de districte que puguin atendre les reivindicacions de la ciutadania. Aquest fou un dels punts forts de pacte i dels que més orgullosos estem d'haver pogut dur a bon port.
En un ordre més de caire político-ideològic cal destacar la nostra aposta en favor de la sobirania nacional. Des de l'Ajuntament es féu un pronunciament explícit en favor de la consulta sobre la independència que es va celebrar a Figueres i la nostra ciutat fou de les primeres en adherir-se a la manifestació del 10 de juliol. Així mateix, a partir de l'onze de setembre i durant tot l'any hi ha senyeres a totes les entrades de la ciutat. Sense la nostra entrada al govern municipal res d'això no s'hagués esdevingut, perquè fins aquell moment el govern figuerenc no s'havia pas significat pel seu compromís amb el nostre alliberament nacional
La llista de les realitzacions que hem impulsat des de la vicealcaldia i des de l'equip que encapçalo és ben llarga. Però deixeu-me'n destacar, telegràficament, algunes per les quals tinc una afecció personal. En política de joventut i entitats hem introduït uns plantejaments nous que han rebut el suport majoritari de les entitats, que cal reconèixer que ens han donat suport actiu en moments que públicament es qüestionaren els canvis introduïts. La normalització lingüística ha fet un avenç sense precedents a la ciutat. La normativa municipal és de les més avançades del país i hem iniciat un cicle de cinema en català que ha tingut una acceptació excel•lent i que pensem que cal desenvolupar encara més de cara al futur. La nostra implicació amb la lluita contra la crisi ha tingut concreció en polítiques d'estalvi i de racionalització de la despesa que mai abans no s'havien acabat d'aplicar. Hem plantejat la descentralització de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció del Ciutadà). Els centres cívics han estat equipats amb ordinadors i amb climatitzadors perquè puguin ser operatius quantes més hores millor i s'hi pugui fer el màxim d'activitats. I el mateix hem fet amb les llars d'infants municipals. Hem obert una línia de subvencions al 100% a les associacions de veïns perquè puguin oferir cursets de manera pràcticament gratuïts per a la ciutadania. Hem encarrilat la construcció d'un pavelló que ha de pal•liar el dèficit crònic de la nostra ciutat en equipaments esportius. I hem fet una acció decidida en favor de la preservació de la memòria ciutadana.
Podria continuar amb més iniciatives rellevants, però m'aturo aquí. He volgut només parlar de les més destacades a títol d'exemple per tal d'evidenciar que hem demostrat capacitat de gestió i capacitat d'imaginació per obrir noves vies i oferir un nova dimensió a l'actuació política del govern municipal. Crec que hem desvetllat, amb sentit molt positiu, la incògnita sobre les nostres capacitats de govern. No tot han estat, però, flors i violes. Hi ha hagut tensions i dimissions en el mateix grup municipal que encapçalo. Ha estat una situació que personalment lamento, però que no vàrem poder evitar. Governar amb d'altres forces també vol dir això: haver d'afrontar decisions doloroses i no poder aplicar el que tu, en solitari, faries. I desplegar una cultura de govern, imprescindible si es vol ser una alternativa seriosa i creïble, té el risc que pot no ser prou entesa o compartida per alguns dels nostres mateixos companys.
Però avui no he vingut a parlar-vos només del present i del passat recent, sinó també del futur. Un futur pròxim que, en la concepció que defenso, es relliga amb el passat i amb el present. Us vull parlar del model de ciutat al qual aspiro. El model que crec que pot desvetllar les enormes potencialitats que Figueres té i que encara no s'han acabat d'explotar prou bé.
2.-El meu model de ciutat
Quan ens plantegem un model de ciutat, el primer impuls és el de calcar mimèticament d'altres models d'èxit. I si poden ser d'origen nordamericà, millor. El gran problema que té això és la gran dificultat existent a l'hora d'adaptar-lo a la nostra realitat. Sovint és senzillament impossible. Així, intentar aplicar un model concebut per a una gran ciutat és un fracàs assegurat. Les dimensions de la ciutat on ha de ser aplicat, l'entorn social, polític, econòmic i cultural són factors determinants.
Però perquè hem d'anar a cercar models que mai no han estat pensats per a una ciutat com Figueres quan la nostra ciutat ha estat capaç, en la nostra història recent, de dotar-se d'un model ciutadà d'èxit que la va situar, ja a principis del segle XX, entre les poblacions més puixants del país?
Encara avui Figueres gaudeix d'un cert prestigi entre les ciutats mitjanes i petites de Catalunya, però no és pas comparable al que va arribar a tenir fa unes quantes dècades. La nostra ciutat fou una ciutat puixant tant des d'una perspectiva urbana, com cultural social i econòmica. Va ser una ciutat de referència obligada a finals del XIX i principis de XX, moment en què fou governada pels republicans. D'acord amb la mentalitat de l'època, prenia com a model les idealitzades ciutats-estat de la Grècia clàssica. Eren els temps en què els ideals classicitzants del noucentisme havien arribat també als sectors populars. De fet, per als republicans d'aquella època (i m'atreveixo a dir que també per als d'ara) la ciutat havia de ser una prefiguració de la República anhelada que havia de venir. A la ciutat, doncs, calia aplicar-hi unes polítiques ambicioses que prestigiessin el seu projecte polític global. D'entrada, calia formular un projecte de ciutat que la situés entre les principals capitals catalanes. L'urbanisme havia de respondre al bé públic i no als interessos especulatius d'uns pocs. Les avingudes havien de ser àmplies, amb parcs i jardins abundants i calia que la ciutat disposés de serveis d'autèntica capital comarcal. L'ajuntament havia d'intervenir també en polítiques socials (així, el personal municipal va poder gaudir de la jornada de vuit hores vint anys abans que fos decretada per la llei estatal). L'educació i la cultura dels ciutadans era un objectiu prioritari per al govern municipal i no un mer instrument propagandístic de cara a la galeria.
A partir d'aquests principis rectors van aconseguir una ciutat urbanísticament equilibrada i adaptada a les sensibilitats més avançades del seu temps. Crearen un centre potent, urbà, amb autèntica vocació de capital. La Rambla era el cor de la ciutat. Tenia uns pulmons potents amb un ambiciós parc bosc. El nou edifici municipal era l'encarnació de la supremacia democràtica que en aquells moments no es va poder consolidar prou. La ciutat no comptava amb nuclis marginals de grans magnituds ni tenia grans desigualtats socials. La cultura i l'educació eren valorades com a elements de primeríssim ordre, com evidenciaven instal•lacions com el Teatre Municipal, el teatre El Jardí, la Sala Edison i tot un tramat associatiu en el qual despuntaven el Casino Menestral o la Societat Coral Erato. La ciutat era equilibrada des de la perspectiva urbana, social, econòmica i cultural. En aquells moments es definí, doncs, un model de ciutat que ha funcionat fins fa relativament poc
De fet, tot el que van construir es va fer pensant en una ciutat d'uns 50.000 habitants, quan en aquell moments no s'arribava als 15.000 habitants. D'aquí que es planifiquessin grans avingudes, carrers i voreres amples, àmplies zones verdes i equipaments i serveis que poguessin satisfer una crescuda poblacional notable a curt termini. Així mateix, també van ser línies fortes de la seva actuació tots aquells aspectes que milloressin la vida quotidiana dels sectors populars, allò que en aquells temps en deien “justícia social”
Si per a ells la hipòtesi dels 50.000 habitats constituïa un horitzó relativament llunyà, per a la Figueres actual això ja és gairebé una realitat. Certament a aquesta nova realitat s'hi ha arribat sense que la política urbanística fos com la que en aquella època es va iniciar i, per tant, s'ha crescut durant moltes dècades amb l'especulació urbanística més ferotge, cosa que fa que no tinguem la ciutat equilibrada que molts hauríem volgut. I no diguem ja les limitacions existents en àmbits tan importants com l'educacional, el cultural o el social. Tanmateix, em sembla que l'actuació municipal que van seguir aquells republicans, caracteritzada per l'aposta per la modernitat, la previsió de llarg termini i la defensa dels interessos de la majoria, hauria de ser tot un referent a l'hora de parlar del model de ciutat del segle XXI.
La Figueres actual necessita un reequilibri. Cal recuperar els valors i el criteris que havien fet possible la seva puixança anterior i que li havien donat la força suficient per fer-ho. Uns valors i criteris que òbviament cal actualitzar amb noves aportacions. No podem perdre el fil que existeix entre el passat, el present i el futur ciutadà. Res no passa en va i no podem començar sempre des de zero, sobretot quan tenim, en el nostre passat recent un model que ens pot ser molt útil ara i aquí.
La ciutat definida pels republicans d'aleshores manté una vigència inusitada i constitueix tot un model a seguir. Una vigència que es fa extensiva també als principis polítics bàsics del republicanisme sobiranista i d'esquerres, que inspiraren aquell projecte: la necessitat d'un estat propi, la construcció d'una veritable democràcia participativa, una política real d'igualtat d'oportunitats, l'aplicació d'una noció de justícia social que redueixi les grans diferències de classe encara existents... I, sobretot, un nou entusiasme col•lectiu que és allò que permet que els somnis es facin realitat.
Necessitem un nou entusiasme col•lectiu que possibiliti un renaixement ciutadà. Figueres ha de ressorgir, com una nova au Fènix, de les seves pròpies cendres. És a dir s'ha de sobreposar i ha de superar els constrenyiments i limitacions actuals. I ha de fer-ho en un context general de forta crisi econòmica. Renaixement, doncs, a contracor d'un món en crisi. Una feina titànica, però apassionant.
3.- Valors i criteris per a una regeneració política
El fet que Figueres es pugui tornar a convertir en una ciutat de referència per al conjunt català no és un problema de xifra d'habitants. És sobretot una qüestió política, de bona orientació política. Quin són els criteris i valors d'abans i d'ara que haurien de regir aquesta orientació? D'entrada en vull citar dos de bàsics: la participació ciutadana i la regeneració política.
Aquest renaixement ciutadà del qual us parlo només es pot fer per l'esforç, la dedicació, la imaginació i les noves idees que puguin aportar els homes i dones que assumeixin responsabilitats municipals. Però això sol no seria tampoc suficient. Cal la implicació de tota la ciutadania. La ciutat som tots, governants i governats. És imprescindible, doncs, la participació ciutadana, sense la qual res no és possible en democràcia. I aquest és el principi fonamental de tota política que es digui democràtica. Cal que els governants aprofundeixen la democràcia municipal que és un principi bàsic, però que també és el fonament de tot renaixement ciutadà. Nosaltres hem demostrat amb fets i no tan sols amb bones paraules que aquest és un dels nostres principis rectors. Hem impulsat l'organització ciutadana en districtes i hem creat els regidors de districte. I encara volem anar molt més enllà. En el proper mandat cal omplir de contingut polític els districtes, amb la posada en funcionament dels Consells de Districte, amb representació del govern municipal, de l'oposició i de les associacions i entitats de cada zona. És precís, posem per cas, que hi hagi uns pressupostos participatius que puguin ser discutits a nivell de districte. En definitiva, cal una major delegació de poder a la ciutadania.
La regeneració política, a hores d'ara, és ja una exigència d'una gran part de la mateixa població. És un clam que és al carrer. S'ha parlat de la necessitat que els partits figuerencs subscriguin un codi ètic i ja s'ha fet una proposta concreta en aquest sentit. El meu grup i jo ja vam dir-hi la nostra i vam fer un seguit de propostes que entenem que són indispensables. Sabem que és molt difícil posar a tothom d'acord i que aquest acord vagi més enllà d'uns mínims que sovint desnaturalitzen la mateixa iniciativa. Per això, des d'aquí, vull prendre un compromís amb la ciutadania. Independentment de si d'altres partits hi estan d'acord o no, personalment assumeixo (i penso que puc fer-ho extensiu al meu grup) tot un seguit de compromisos
Primer: Fer sempre una clara distinció entre, d'una banda, la figura institucional i, de l'altra, la representació de partit i l'interès personal. No emprar recursos ni informació institucional, ni a benefici partidista ni a benefici personal. No utilitzar mai recursos de l'administració (especialment periodístics) al servei d'interessos de partit
Segon: Fomentar la participació ciutadana, com ja he dit, i impulsar la creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de competir amb la publicitat de caire comercial
Tercer: Fer una condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol•lerància manifesta (sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...) i condemnar les actituds de transfuguisme polític que desnaturalitzen la representació popular legalment canalitzada pels partits o agrupacions d'electors
Quart: Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor. Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós. Defensa de la independència de Catalunya; perquè des dels municipis es pot fer molt en aquest sentit i em comprometo aquí, públicament, a posar-hi el coll perquè Figueres esdevingui un referent nacional en aquesta lluita pel nostre alliberament col•lectiu
A tot això encara vull afegir-hi un altre compromís, encara més personal. Si en les properes eleccions del 22 de maig els ciutadans m'atorguen la confiança de governar la ciutat, renunciaré a la meva acta de diputat al Congrés.
4.-Les línies fortes per a una nova política: Un projecte integral de ciutat
No estem encara en campanya i no us desgranaré el que podria ser un programa electoral amb propostes molt concretes per definir l'objectiu de tornar a convertir Figueres en una ciutat líder d'entre les poblacions de Catalunya. Tanmateix sí que us vull dibuixar a grans trets per on haurien de passar les línies fortes que marquessin una innovadora, però realista, política municipal. A mi m'agrada parlar d'un Projecte integral de ciutat, que tot seguit us exposaré
D'entrada, però, cal dir que aquest projecte parteix d'un realisme radical. En un context de crisi general, es prioritari reconduir l'economia municipal i resoldre el problema estructural que pateix. Un problema que darrerament jo mateix he reconegut i explicitat públicament, des de la meva responsabilitat en la vicealcaldia, en un exercici de realisme i transparència.
El principi de realisme econòmic que condiciona i determina tota l'acció municipal no és, en absolut, incompatible amb tenir a l'horitzó un projecte de ciutat ambiciós i un full de ruta per arribar-hi, que concreto en tres grans idees base: la seva ordenació interna, la revitalització ciutadana i la projecció exterior.
Deixeu-me començar per la darrera idea base. Figueres ha de sortir dels seus propis límits territorials, s'ha de projectar cap a l'exterior en quatre línies fonamentals. Primera direcció: Cap a la comarca i cap a tot l'Empordà. No pot ser que la ciutat visqui d'esquena a la comarca ni que actuï contra les interessos de la majoria comarcal. Figueres ha de recuperar la seva funció capitalina en base de la seva capacitat de lideratge. I s'ha de projectar, com abans havia fet, a tot l'Empordà. Com és possible aquesta desconnexió absoluta i aquesta manca de tota relació institucional amb les poblacions del Baix Empordà?. Segona direcció: la política transfronterera i de relació amb la Catalunya del Nord, que pot convertir la nostra ciutat i els territoris d'una banda i altra de l'Albera en un pol de desenvolupament econòmic, cultural, turistic i social de primeríssima magnitud. Tercera direcció: la creació d'una política exterior municipal que vagi més enllà dels protocolaris agermanaments i que ja ha tingut una primera definició en l'anada a Sant Petersburg, de la qual ja n'hem parlat anteriorment. I quarta direcció: la direcció solidària, que es fonamenta en augmentar de manera substantiva la nostra aportació a la cooperació al desenvolupament fins a destinar-hi un 1% del pressupost municipal. Val la pena recordar que va ser gràcies a la nostra acció que s'hi ha arribat a destinar el 0,7%. Ara caldrà fer un pas més. Una ciutat que pugui avançar de manera substantiva envers aquests quatre fronts es convertiria sens dubte en un gran referent entre les ciutats mitjanes (i fins i tot entre les grans) d'arreu dels Països Catalans
L'ordenació interna de la ciutat penso que és l'altre gran eix de l'actuació futura. Ja he insistit abans en la necessitat d'un reequilibri urbà. El bloqueig urbanístic motivat per la crisi econòmica pot ser una oportunitat en aquest sentit. D'una banda, això pot possibilitar encara una reorientació del model ferroviari i pot fer viable l'objectiu de mantenir l'estació del tren convencional en el centre i amb les vies soterrades. Per la meva banda, aquesta serà l'orientació a seguir fins al final, perquè estic convençut de la necessitat social, ciutadana, d'aquesta solució. Teníem un somni i el pas del TGV no l'ha pas trencat. Encara hi som a temps. Aprofitem-ho!
La crisi també pot afavorir una discussió més serena i racional d'una de les grans mancances que encara tenim: l'elaboració d'un nou pla general. L'actual és del 1983. Han passat gairebé 30 anys i s'imposa una renovació. En aquest sentit, hi havia un acord molt ampli entre els diferents partits amb representació municipal, però l'acceleració dels tràmits per dur-lo endavant no es pot dir que hagi estat a l'ordre del dia. És urgent, doncs, que sigui un dels temes prioritaris en el proper mandat. Ens cal un pla participatiu i ambiciós que concreti moltes de les coses ja dites en aquesta conferència.
Però l'actuació necessària en l'àmbit urbanístic no s'atura aquí: cal promoure l'habitatge protegit, relligar la configuració de la trama urbana (est-centre-oest de la ciutat), acomodar la millora de la mobilitat sostenible amb la potenciació de la xarxa de transport públic i la creació de nous aparcaments, així com protegir la qualitat ambiental i potenciar l'eficàcia energètica.
I encara, sense deixar del tot l'àmbit urbanístic, però en una dimensió més social, caldrà fer una actuació especial en aquells barris que més la necessiten. S'han dut a terme dos plans de barri amb resultats ben palpables i ara caldria impulsar l'actuació en un tercer, el del Barri de Sant Joan, per bé que serà complicat d'obtenir per tercera vegada ajut del govern de Catalunya. En aquest cas del barri de Sant Joan, les mesures no han de ser únicament urbanístiques i de polítiques socials, cal abordar la sempre complexa problemàtica de la seguretat. D'aquí la proposta, que ja vaig fer pública, d'ubicar-hi una caserna de la policia municipal i alguns serveis municipals descentralitzats, que serviria per garantir la seguretat i l'atenció social municipal a tota una àmplia àrea que aniria des del Parc Bosc fins a la Nova Estació.
Aquesta iniciativa descentralitzadora, junt amb alguna altra de similar, podria contribuir en gran manera a resoldre els problemes de seguretat que, no tan sols en el barri esmentat, sinó que la ciutat en el seu conjunt, té plantejats. Cal abordar aquesta problemàtica que comença a tenir una caire francament preocupant. La seva resolució no passa, però, només per l'augment de la xifra de la dotació de guàrdies municipals. Aquest és tan sols un dels aspectes. Cal emprendre d'altres mesures com l'esmentada descentralització. Cal racionalitzar encara més el funcionament de la nostra policia local. En aquest sentit, caldria, per exemple, estudiar la possibilitat de fer una aposta decidida en favor d'agents cívics (contractats i no voluntaris) que assumeixin algunes de les funcions que actualment fa la guàrdia municipal. Bé crec que aquest és un dels temes més sentits per la població i que serà, sens dubte, un dels grans reptes que caldrà abordar en el proper mandat.
El tercer eix d'aquesta nova política que us proposo és la revitalització ciutadana. I en aquesta orientació la prioritat és la reactivació econòmica, social i cultural; tres àmbits que són més relacionats del que molta gent es pensa. Algunes iniciatives ja les hem fet públiques, com és la creació d'una Cambra de Comerç transfronterera, d'altres les detallarem en futurs parlaments i intervencions públiques. Però sí que ara vull apuntar direccions a seguir, com és la intenció de convertir la cultura en un sector estratègic de desenvolupament ciutadà. En aquest sentit és clau la creació d'un Institut de Cultura. I és imprescindible vincular la cultura amb el comerç i el turisme, els altres dos sectors clau del desenvolupament ciutadà. Val la pena recordar que, en aquest mateix mandat, hem impulsat un conveni, amb l'anterior govern de la Generalitat, per tal de promocionar determinats aspectes de la nostra oferta històrica i patrimonial ciutadana. Una iniciativa que s'inscriu dins d'un pla d'excel•lència turística global de tot Catalunya.
En aquesta orientació d'ajuntar cultura, patrimoni i turisme tenim a la ciutat un gran equipament que no podem explotar com cal des del municipi. És el castell de Sant Ferran. Volem que deixi d'estar en mans dels militars, que són encara els qui tenen la darrera paraula. Res no justifica aquesta situació. La fortalesa ha deixat de tenir ús militar efectiu des de fa molt i molt de temps. I aleshores, quan el tenia, tampoc és que en aquest àmbit jugués un paper gaire reeixit. Cal que retorni plenament a les mans civils. Només si es compleix aquesta condició bàsica es podran plantejar sortides de futur a un equipament que té moltes possibilitats que no poden ser explotades perquè es troba en aquesta situació d'impasse que ja fa massa temps que dura.
D'altres aspectes han de ser abordats en una política de revitalització de la nostra ciutat. Les petites coses també tenen la seva importància, sobretot pel que fa al dia a dia: aquella paperera que no hi és i que caldria que hi fos, el fanal que no funciona o que no fa prou llum, aquell mobiliari urbà que s'ha deteriorat i que fa temps que no es reposa... Hem de reconèixer que no s'ha fet prou en aquest sentit i que cal corregir el tret. No n'hi ha prou amb frases amables, cal actuar i cal sobretot preveure econòmicament aquesta actuació perquè sigui possible en la pràctica.
He deixat expressament per al final una de les qüestions que s'han d'abordar i que penso que és de les més importants. Figueres som tots, els que fa moltes generacions que hi som i també els que hi han vingut més recentment. Tots junts hem de construir la ciutat del futur, perquè caldrà un gran esforç col•lectiu per dur endavant el pla que avui us proposo. Caldrà, doncs, que hi hagi unes pautes clares per a tots. Unes mesures que ens afectin d'igual manera a tots. Els polítics tenim tendència a parlar sempre només de drets, però la radicalitat democràtica que diem defensar exigeix també el compliment de deures. Amb això no s'hi valen demagògies de cap signe polític. Per això hem posat una primera pedra, ja en aquest mandat: la redacció d'un Pla Local de Civisme, que s'ha de convertir en el gran referent per al conjunt de la ciutadania, sigui quin sigui el seu origen.
Així mateix, aprofito l'ocasió per fer una proposta pública a tots els partits perquè signem un pacte per la convivència cívica i perquè qüestions com la immigració o l'origen ètnic dels que vivim a Figueres no siguin objecte d'instrumentalització partidista ni de trivialització electoral. Hi ha massa en joc perquè sigui utilitzat de manera partidista: ens hi juguem la nostra cohesió com a ciutat.
La revitalització ciutadana que us proposo ha de ser en benefici de la majoria de la població figuerenca. La ciutat emprenedora és la que ha de possibilitar una ciutat ben assistida des d'una perspectiva de benestar social, educacional, esportiva, cultural. Tot ha d'estar ben travat i ben encaminat cap a un objectiu comú: Una ciutat per a les persones forjada amb el conreu dels valors republicans. Una ciutat per a totes les edats i gèneres. Una ciutat per viure-hi feliç. Perquè en definitiva no és altre l'objectiu bàsic de tota política de progrés: assolir la felicitat dels ciutadans i ciutadanes. Aquest és el meu darrer compromís que assumeixo ara i aquí (i em sembla que és el més important): que faré tot el que estigui al meu abast (i més encara) perquè la ciutadania de Figueres tingui la clau de la seva felicitat com a ciutat.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
